martes, 20 de febrero de 2018

Premis de fotografia i de reportatges sobre el Cabanyal

Aquest dimarts 20 de febrer a la biblioteca de l'IES Serpis s'han concedit els premis a les millors fotografies i reportatges realitzats sobre el Cabanyal pels alumnes de 2n d'ESO de l'IESSerpis. Aquests són els alumnes premiats i les fotos seleccionades:

 1r Premi de fotografia
 
2n Premi de fotografia
 
  
  3r Premi de fotografia


PREMIS ALS MILLORS REPORTATGES


Us deixem una petita mostra dels reportatges premiats:
UN PASSEIG PEL CABANYAL
Miguel Garcia, Lydia Soriano, Mario Liern
El dia 6 d'octubre els grups de 2n ESO C i E vam fer una ruta pel Cabanyal amb les mestres Pilar Garcia, Pilar Ferrandis i Empar Sabater. Primer vam vore l'església dels Àngels, després l’Atelier dels bous i la Marina Auxiliante.  Més endavant, vàrem anar a la fàbrica de gel i, per fi, vàrem arribar al Museu de l’arròs, on ens van a explicar com es feia l’arròs antigament. Després passàrem per l’edifici Veles e vents i un poquet més endavant vàrem arribar a la biblioteca municipal de las Reina. Pel camí de tornada, vam passar pel mercat municipal del Cabanyal i, per fi, vam arribar a l’Institut Serpis.

HISTÒRIA DEL MUSEU DE L’ARRÒS
En les seues sales d'exposició permanent es registra la història d'aquest important cultiu, així com de la indústria desenvolupada al voltant del mateix.
L'Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de València, ha rehabilitat l'antic molí de Serra per a convertir-lo en el Museu de l'Arròs de la Ciutat de València. L'objectiu de l'actuació ha estat recuperar per a la memòria col·lectiva el procés d'industrialització de l'arròs, el cultiu del qual està arrelat a les marjals de la Ciutat.

El Molí d´Umbert començà a funcionar a principis del segle XX. De llavors ençà, lentament, la complexa maquinària del molí es va adaptar als nous materials i als nous temps. El molí va canviar d'amos; de la família Umbert, passaria als Lluch i posteriorment als Serra. Al llarg d'aquest període es compraren màquines capaces de realitzar tasques cada vegada més complexes amb major rapidesa, s’instal·là un segon motor elèctric per moure les màquines de les plantes superiors i es van adoptar gradualment noves esquelladores més ràpides, noves moles perquè les blanquejadores trencaren menys gra i maquinària més moderna.

Malgrat això, en la seua essència, el procés a penes varià en els quasi 100 anys que va romandre operatiu el molí. És sorprenent que durant aquest temps, la fricció de l'arròs amb dos simples corrons aconseguiren separar  aquest de la seua corfa, que la fricció de l'arròs amb una simple pedra poguera blanquejar-lo o que un tambor amb menuts buits units a un cargol sense fi fora capaç de separar els grans partits dels sencers.

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario